Breu Biografía
Quim Monzó nom amb què és conegut el narrador Joaquim Monzó i Gómez. Treballà com a grafista, realitzador cinematogràfic i corresponsal. El 1976 publicà la seva primera novel·la, L'udol del griso al caire de les clavegueres. La resta de la seva producció de ficció és formada per Olivetti, Moulinex, Chaffoteaux et Maury (1980, premi de la Crítica Serra d'Or 1981), L'illa de Maians (1985, premi de la Crítica Serra d'Or 1986)... Durant els anys setanta participà en el col·lectiu Ofèlia Dracs. Col·laborador habitual de la premsa, primerament als diaris Avui i La Vanguardia, entre d'altres, ha publicat també reculls d'articles. El 2007 rebé el premi Trajectòria.
Sergi Pàmies
Escriptor. Fill de Teresa Pàmies i Gregorio López Raimundo, s'inicià en la literatura amb dos reculls de narracions, T'hauria de caure la cara de vergonya (1986) i Infecció (1987). Algunes de les seves obres han estat traduïdes. També col·labora a la premsa i participa en espais radiofònics, sovint en col·laboració amb l'escriptor Quim Monzó.
Publíca els seus escrits al diari de l'Avantguàrdia.
Els temes que tracta són l'amor, la mort, la solitud i el fracas posant com a exemples coses de la vida quotidiana.
dilluns, 10 de maig del 2010
3. Fes l’exercici número 8 de la pàgina 208 del llibre.
Estic profundament enfadat per les coses que he hagut de veure, crec que una de les coses més dolentes que hi ha al mon es la guerra. Veure la gent que mor a les guerres i el dolor de les famílies no es gens agradable. A vosaltres no vos deu dimportar tan ja que no i esteu a dins de la guerra lluitan però si per un moment vos posesiu al lloc de familiars o dels que estan lluitan a la guerra canviariau molt la vostra visió de la guerra.
A més per alguna cosa es van crear els drets de la dona, homa i infants i fent aquestes coses tan horribles ens els saltem tots i ningú diu res ja que la els nens són els que més pateixen aquestes guerres i hauriem de vetllar per aquests infants.
Reflexioneu-hi,abans de comensar una guerra per totes les conseqüencies que causa dolors, destroces morts...
JAWAD
Estic profundament enfadat per les coses que he hagut de veure, crec que una de les coses més dolentes que hi ha al mon es la guerra. Veure la gent que mor a les guerres i el dolor de les famílies no es gens agradable. A vosaltres no vos deu dimportar tan ja que no i esteu a dins de la guerra lluitan però si per un moment vos posesiu al lloc de familiars o dels que estan lluitan a la guerra canviariau molt la vostra visió de la guerra.
A més per alguna cosa es van crear els drets de la dona, homa i infants i fent aquestes coses tan horribles ens els saltem tots i ningú diu res ja que la els nens són els que més pateixen aquestes guerres i hauriem de vetllar per aquests infants.
Reflexioneu-hi,abans de comensar una guerra per totes les conseqüencies que causa dolors, destroces morts...
JAWAD
dilluns, 26 d’abril del 2010
1)Postguerra
La postguerra és el període de després de la guerra i es caracteritza per la crisi demogràfica, econòmica i social que ha causat el conflicte precedent. A Espanya se sol associar amb el que passa després de la guerra civil espanyola 1936-1939, mentre que a Europa usualment s’empra per designar l’època immediatament posterior a la Segona Guerra Mundial. L’inici de la postguerra està lògicament marcada per l’acabament de la guerra.
vikipèdia
2)ex 5 pg 208 Busca al diccionari aquests mots del text i defineix-ne el significat:
Candor: Absència de malícia, sinceritat; innocència.
Fèrules:Estructura rígida generalment de metall amb protecció de cotó que hom empra per a immobilitzar una part del cos fracturada, luxada, o a la qual convé repòs.
Crosses:Bastó amb un travesser al capdamunt sobre el qual hom es recolza posant-lo sota l'aixella.
Estroncar:Fer cessar de rajar, de fluir, un líquid.
Esborradissa:Que s'esborra fàcilment.
4)Què és un monòleg interior? monòleg interior és una tècnica literària que intenta representar el punt de vista d'un personatge a partir d'un equivalent escrit del flux de pensament d'aquest individu. El monòleg interior intenta reproduir els mecanismes del pensament en el text. Aquesta tècnica se sol associar amb l'avantguarda i el modernisme anglès. La tècnica es caracteritza principalment per la fusió del món real i el món interior, imaginat per algun dels protagonistes. En els monòlegs interiors, els escriptors proven d'expressar sentiments ocults o desigs reprimits que no poden expressar amb paraules o accions. Són "móns diferents a l'interior de les persones", que en la majoria d'ocasions oculten fantasies i pensaments que mai es podran realitzar.
exemple es un monòleg interior:
Desig
El cafè és molt fort, espero que em portin un altre sucre. Deu fer dues hores que parlem. M’agrada, sí, m’agrada molt. I la cafeteria està prou bé, diria que és on vaig venir amb aquell noi, en Joan, el dia de l'examen d'Història. Uf!, ja fa molts anys, potser quinze..., no, setze anys. Sí que m'agrada, m'agraden els seus ulls, la seva veu... ¿Què diu? No, dubto molt que el director de la pel·lícula volgués insinuar amb aquella mirada de la protagonista la seva esquizofrènia imminent, això és el que hem entès nosaltres. Perquè està ben boja, com la tieta de la Laura, que ara ja no pot sortir de casa perquè va cridant pel carrer. Sé, m'agrada, cada vegada m'agrada més; aquestes mans, ai!, com em toquen aquestes mans, les acaricio i m'encantaria besar-les, sí, besar-les i llepar-les, quin gust llepar-les. Ostres!, no ho havia vist, encara porta l’anell. Però ja hem parlat d’aquest tema més d’una vegada, no m'hauria de fer res. Merda! Hi penso massa en això del divorci. Deu ser el primer dia pel cambrer: Les mans li suen i li tremolen. A mi també em tremolen. Nervis. No! Prou nervis! La mare avui anava a buscar els resultats de les proves. L'hauria d'haver acompanyada, però és tant cabuda... Sí això, que s'apropi una miqueta, m'agrada estar prop seu. Però les taules són horribles, massa amples. Espero que la mare estigui bé, l'hauria d’haver acompanyada. Suposo que em trucarà, potser l'hauria de trucar jo. La verdor d’aquests ulls m'hipnotitza, a veure si avui avancem una mica, el joc ja fa massa temps que dura. I si em decidís? No, aquí no! Aquí no puc fer-li un petó als llavis. Uns llavis que m'encanten, carnosos, deliciosos..., però aquí no! I per què no? Que diguin el que vulguin! No, em sap greu per la mare. No, no pot ser, s'apropa? Sí, s'apropa. Apropa lentament els ulls i la boca... noto el seu alè entre els meus llavis.... Ja està fet. Ara no vull pensar, segur que aquelles xafarderes s’horroritzen de nosaltres dues.
justificació:
perquè nomès és llegeix el que escriu el o la protagonista i només segueix les seves accions es a dir el narrador és el protagonistade la història
La postguerra és el període de després de la guerra i es caracteritza per la crisi demogràfica, econòmica i social que ha causat el conflicte precedent. A Espanya se sol associar amb el que passa després de la guerra civil espanyola 1936-1939, mentre que a Europa usualment s’empra per designar l’època immediatament posterior a la Segona Guerra Mundial. L’inici de la postguerra està lògicament marcada per l’acabament de la guerra.
vikipèdia
2)ex 5 pg 208 Busca al diccionari aquests mots del text i defineix-ne el significat:
Candor: Absència de malícia, sinceritat; innocència.
Fèrules:Estructura rígida generalment de metall amb protecció de cotó que hom empra per a immobilitzar una part del cos fracturada, luxada, o a la qual convé repòs.
Crosses:Bastó amb un travesser al capdamunt sobre el qual hom es recolza posant-lo sota l'aixella.
Estroncar:Fer cessar de rajar, de fluir, un líquid.
Esborradissa:Que s'esborra fàcilment.
4)Què és un monòleg interior? monòleg interior és una tècnica literària que intenta representar el punt de vista d'un personatge a partir d'un equivalent escrit del flux de pensament d'aquest individu. El monòleg interior intenta reproduir els mecanismes del pensament en el text. Aquesta tècnica se sol associar amb l'avantguarda i el modernisme anglès. La tècnica es caracteritza principalment per la fusió del món real i el món interior, imaginat per algun dels protagonistes. En els monòlegs interiors, els escriptors proven d'expressar sentiments ocults o desigs reprimits que no poden expressar amb paraules o accions. Són "móns diferents a l'interior de les persones", que en la majoria d'ocasions oculten fantasies i pensaments que mai es podran realitzar.
exemple es un monòleg interior:
Desig
El cafè és molt fort, espero que em portin un altre sucre. Deu fer dues hores que parlem. M’agrada, sí, m’agrada molt. I la cafeteria està prou bé, diria que és on vaig venir amb aquell noi, en Joan, el dia de l'examen d'Història. Uf!, ja fa molts anys, potser quinze..., no, setze anys. Sí que m'agrada, m'agraden els seus ulls, la seva veu... ¿Què diu? No, dubto molt que el director de la pel·lícula volgués insinuar amb aquella mirada de la protagonista la seva esquizofrènia imminent, això és el que hem entès nosaltres. Perquè està ben boja, com la tieta de la Laura, que ara ja no pot sortir de casa perquè va cridant pel carrer. Sé, m'agrada, cada vegada m'agrada més; aquestes mans, ai!, com em toquen aquestes mans, les acaricio i m'encantaria besar-les, sí, besar-les i llepar-les, quin gust llepar-les. Ostres!, no ho havia vist, encara porta l’anell. Però ja hem parlat d’aquest tema més d’una vegada, no m'hauria de fer res. Merda! Hi penso massa en això del divorci. Deu ser el primer dia pel cambrer: Les mans li suen i li tremolen. A mi també em tremolen. Nervis. No! Prou nervis! La mare avui anava a buscar els resultats de les proves. L'hauria d'haver acompanyada, però és tant cabuda... Sí això, que s'apropi una miqueta, m'agrada estar prop seu. Però les taules són horribles, massa amples. Espero que la mare estigui bé, l'hauria d’haver acompanyada. Suposo que em trucarà, potser l'hauria de trucar jo. La verdor d’aquests ulls m'hipnotitza, a veure si avui avancem una mica, el joc ja fa massa temps que dura. I si em decidís? No, aquí no! Aquí no puc fer-li un petó als llavis. Uns llavis que m'encanten, carnosos, deliciosos..., però aquí no! I per què no? Que diguin el que vulguin! No, em sap greu per la mare. No, no pot ser, s'apropa? Sí, s'apropa. Apropa lentament els ulls i la boca... noto el seu alè entre els meus llavis.... Ja està fet. Ara no vull pensar, segur que aquelles xafarderes s’horroritzen de nosaltres dues.
justificació:
perquè nomès és llegeix el que escriu el o la protagonista i només segueix les seves accions es a dir el narrador és el protagonistade la història
dilluns, 19 d’abril del 2010
Repas de les unitats 7 i 8
Repàs de les unitats 7 i 8
Explica la diferència entre el complement directe i l'indirecte. Posa'n exemples.doncs que el complement directe no pot portar preposició i d’indirecta porta preposició i el complement indirecte expressa el receptor de l’acció verbal i el complement directa es una extenció del significat verbal , exemples :
-Aquest nen petoneja la Maria (CD directa)
-Explica el problema a l’alumne (CI indirecta)2. Digues si el complement destacat és directe o de règim verbal:a) S'adona que ha fet mal a tots els companys complement de règim b) Va prometre als nois de portar-los al parc complement de règimc) Confia que l'obra surti tan bé com va sortir en el darrer assaig complement de règimd) En Joan es dol que tots li facin el buit complement de règim3.Completa cada oració amb el pronom feble que calgui:a) No sabam fer la feina de casa. No ens..hi........han acostumatb) No m'entenc amb en Joan. Me’n..........vull distanciarc) Sé que és un repte inassolible, però m’hi...........exposaréd) M'ha costat veure que no rendeixo prou. Ara me....n’.he adonate) He deixat la casa ben arreglada, no ...ho......dubtis4. Quines són les principals tendències literàries de principis del segle XX? la poesia:La literatura experimental, la poesia evoluciona amb dos sentits, el moviment de les avanguardes i l’altre avança cap a la poesia pura.
La novel·la: apareixen dos camins perd la continuïtat argumental, el temps deixa de ser lineal, el punt de vista s’obre el narrador col·lectiu i al monòleg interior, etc.
Literatura existencial: Qüestiona el sentit de l’existència humana, i es pregunta sobre el món caòtic. Es passa al pessimisme, la desorientació i, sobretot l’angoixa vital.
Literatura social: Agafa les idees dels artistes i intel·lectuals, l’escriptor fa el paper en la lluita per la llibertat, la justícia i la pau.
5. Indica la funció que fan els elements destacats de cada oració i substitueix-los per pronoms:a) S'acostuma a fer les coses bé CR -les fa béb) Porta els comptes a l'avi CI CR -portals-hic) Es recorda de tot el que li deuen CR -Se’n recordad) Compra joguines als nebots CD CI -Els hen comprae) Explica el que vol als seus amics CI CR -Els hi explica el que volf) Es nega a treballar amb la família CI CR - Se li negag) Fa el que vol CD - ho fa 6. Torna a escriure les preguntes i les respostes del qüestionari que vam fer a classe sobre la literatura del tema 8.
Explica la diferència entre el complement directe i l'indirecte. Posa'n exemples.doncs que el complement directe no pot portar preposició i d’indirecta porta preposició i el complement indirecte expressa el receptor de l’acció verbal i el complement directa es una extenció del significat verbal , exemples :
-Aquest nen petoneja la Maria (CD directa)
-Explica el problema a l’alumne (CI indirecta)2. Digues si el complement destacat és directe o de règim verbal:a) S'adona que ha fet mal a tots els companys complement de règim b) Va prometre als nois de portar-los al parc complement de règimc) Confia que l'obra surti tan bé com va sortir en el darrer assaig complement de règimd) En Joan es dol que tots li facin el buit complement de règim3.Completa cada oració amb el pronom feble que calgui:a) No sabam fer la feina de casa. No ens..hi........han acostumatb) No m'entenc amb en Joan. Me’n..........vull distanciarc) Sé que és un repte inassolible, però m’hi...........exposaréd) M'ha costat veure que no rendeixo prou. Ara me....n’.he adonate) He deixat la casa ben arreglada, no ...ho......dubtis4. Quines són les principals tendències literàries de principis del segle XX? la poesia:La literatura experimental, la poesia evoluciona amb dos sentits, el moviment de les avanguardes i l’altre avança cap a la poesia pura.
La novel·la: apareixen dos camins perd la continuïtat argumental, el temps deixa de ser lineal, el punt de vista s’obre el narrador col·lectiu i al monòleg interior, etc.
Literatura existencial: Qüestiona el sentit de l’existència humana, i es pregunta sobre el món caòtic. Es passa al pessimisme, la desorientació i, sobretot l’angoixa vital.
Literatura social: Agafa les idees dels artistes i intel·lectuals, l’escriptor fa el paper en la lluita per la llibertat, la justícia i la pau.
5. Indica la funció que fan els elements destacats de cada oració i substitueix-los per pronoms:a) S'acostuma a fer les coses bé CR -les fa béb) Porta els comptes a l'avi CI CR -portals-hic) Es recorda de tot el que li deuen CR -Se’n recordad) Compra joguines als nebots CD CI -Els hen comprae) Explica el que vol als seus amics CI CR -Els hi explica el que volf) Es nega a treballar amb la família CI CR - Se li negag) Fa el que vol CD - ho fa 6. Torna a escriure les preguntes i les respostes del qüestionari que vam fer a classe sobre la literatura del tema 8.
dilluns, 12 d’abril del 2010
Unitat 8. Les avantguardes i els anys trenta
Defineix els moviments d'avantguarda i explica'n quatre.
Els moviments d'Avantguarda, són un conjunt de tendències artístiques i literàries que sorgiren durant el primer terç del segle XX, especialment a França i Itàlia amb una voluntat de ruptura dels models artístics, però també morals, amb un esperit de protesta o de subversió de l'ordre establert.
Els moviments avantguardistes aporten noves tècniques literàries:
Els futuristes proposen destruir la sintaxi i deixar les paraules en llibertat.
Els cubistes popularitzen els cal·ligrames.
Els dadaistes creen textos incoherents, dominats per l’atzar i l’espontaneïtat.
Els surrealistes busquen l’expressió del subconscient a trevés de l’escriptura automàtica. 2. Fes l'exercici número 7 de la pàgina 183 del llibre de text (copia l'enunciat).
7.Digues què afirma el pota en el títol del poema. Quin és el món que percep com a real, el de la vetlla o el del somni?
Doncs que quan dorms es com si estiguessis a la vida real però no i estàs hi ha diferència quan estàs dormint fas el que vos. És el de la vetlla perque només veus el que vos.3. Defineix amb tres adjectius l'obra d'aquests autors: J.V. Foix, Carles Riba, Tomàs Garcés, Sebastià Juan Arbó i Josep Maria de Sagarra.
L'obra de Josep Vicenç Foix és imaginativa i sentimental..L'obra de Tomàs Garcés és liberal, sentimental i imaginativa.L'obra de Sebastià Juan Arbó és clàssica, sentimental.L'obra de Josep Maria de Sagarra és dura i trista.
L'obra de Carles Riba és sentimental, amorosa i alegre4. Fes l'exercici número 10 de la pàgina 185 del llibre de text (copia l'enunciat).
Indica el significat d’aquestes paraules del text 5. Sical, consulta el diccionari:
a)Petjada: Senyal que deixa el peu de l'home o d'un animal a la terra per on ha passat
b) Fonedissa: Que es fon o desapareix amb facilitat.
c)Escorça: Part externa de l'arrel, tija i branques de les plantes llenyoses
d) Lleu: De poc pes, lleuger.
e)Colgar: Ajeure's entre les robes del llit.
f) Fugissera: Que passa ràpidament, fugaç. 5. Fes l'exercici número 17 de la pàgina 189 del llibre de text (copia l'enunciat).
Compara la visió de la vida que té cada un dels personatges i actitud que adopten de cara al futur:
Defineix els moviments d'avantguarda i explica'n quatre.
Els moviments d'Avantguarda, són un conjunt de tendències artístiques i literàries que sorgiren durant el primer terç del segle XX, especialment a França i Itàlia amb una voluntat de ruptura dels models artístics, però també morals, amb un esperit de protesta o de subversió de l'ordre establert.
Els moviments avantguardistes aporten noves tècniques literàries:
Els futuristes proposen destruir la sintaxi i deixar les paraules en llibertat.
Els cubistes popularitzen els cal·ligrames.
Els dadaistes creen textos incoherents, dominats per l’atzar i l’espontaneïtat.
Els surrealistes busquen l’expressió del subconscient a trevés de l’escriptura automàtica. 2. Fes l'exercici número 7 de la pàgina 183 del llibre de text (copia l'enunciat).
7.Digues què afirma el pota en el títol del poema. Quin és el món que percep com a real, el de la vetlla o el del somni?
Doncs que quan dorms es com si estiguessis a la vida real però no i estàs hi ha diferència quan estàs dormint fas el que vos. És el de la vetlla perque només veus el que vos.3. Defineix amb tres adjectius l'obra d'aquests autors: J.V. Foix, Carles Riba, Tomàs Garcés, Sebastià Juan Arbó i Josep Maria de Sagarra.
L'obra de Josep Vicenç Foix és imaginativa i sentimental..L'obra de Tomàs Garcés és liberal, sentimental i imaginativa.L'obra de Sebastià Juan Arbó és clàssica, sentimental.L'obra de Josep Maria de Sagarra és dura i trista.
L'obra de Carles Riba és sentimental, amorosa i alegre4. Fes l'exercici número 10 de la pàgina 185 del llibre de text (copia l'enunciat).
Indica el significat d’aquestes paraules del text 5. Sical, consulta el diccionari:
a)Petjada: Senyal que deixa el peu de l'home o d'un animal a la terra per on ha passat
b) Fonedissa: Que es fon o desapareix amb facilitat.
c)Escorça: Part externa de l'arrel, tija i branques de les plantes llenyoses
d) Lleu: De poc pes, lleuger.
e)Colgar: Ajeure's entre les robes del llit.
f) Fugissera: Que passa ràpidament, fugaç. 5. Fes l'exercici número 17 de la pàgina 189 del llibre de text (copia l'enunciat).
Compara la visió de la vida que té cada un dels personatges i actitud que adopten de cara al futur:
dilluns, 15 de març del 2010
noucentisme i modernisme
nouscentisme i modernisme
1.Qui va ser Pompeu Fabra? Explica la seva aportació principal a la llengua catalana.Va ser un important lingüista i gramàtic.Sota el segell de L'Avenç va publicar les seves primeres contribucions a la Llengua Catalana, com ara el Tractat d'ortografia catalana (1904) o la primera edició de la Gramàtica de la Llengua Catalana (1912). Les edicions successives d'aquests llibres i d'altres com les Normes ortogràfiques (1a. Ed.: 1913), marcaran les regles del català modern. Però Fabra es convertirà també en un referent per als escriptors catalans, sobretot amb els articles aplegats a El català literari (1932).BIBLIOGRAFIA:http://www.escriptors.com/autors/fabrap/2. Fes un esquema de les principals obres modernistes catalanes amb els seus autors corresponents.POESIA:- Joan Maragall: “Oda a Espanya”-Miquel Costa i Llobera: “De l'agre de la terra”-Joan Alcover: “La Balanguera”NARRATIVA MODERNISTA:-Raimon Casellas: “Els sots feréstecs”-Prudenci Bertrana: “Josafat”-Joaquim Ruyra: “Marines i boscatges”- Víctor Català: “Solitud”- Josep Pous i Pagès: “La vida i la mort d’en Jordi Fraginals”POESIA MODERNISTA:-Santiago Rusiñol: “L'auca del senyor Esteve”-Adrià Gual: “Misteri de dolor”-Joan puig i Ferreter: “Aigües encantades”-Ignasi Iglésias: “La fuerza del orgullo”BIBLIOGRAFIA:Llibre de llengua catalana. Eitorial: Cruïlla3. Explica les diferències entre el modernisme i el noucentisme.El modernisme és un moviment artístic, en canvi, el noucentisme és un moviment cultural. El modernisme proposa la renovació de totes les arts i el noucentisme vol impulsar la modernització de Catalunya amb el suport de les institucions. El modernisme es manifesta en la literatura mitjançant la poesia, la narrativa i el teatre, en canvi el noucentisme només es manifesta mitjançant la poesia i la narrativa. BIBLIOGRAFIA:Llibre de llengua catalana. Eitorial: Cruïlla
Enviat per ALBERT a 8:25 0 comentaris
el barroc i neoclasicisme
2. BARROCA) On és Vallfogona? Situa-ho en un mapa.B) De què és el màxim representant català, el Rector de Vallfogona?És el màxim representant del Barroc català.BIBLIOGRAFIA:http://ca.wikipedia.org/wiki/Vallfogona_de_Ripoll%C3%A8s i Llibre de llengua catalana de 4t d’ESO de l’assignatura. Editorial: Cruïlla3. NEOCLASSICISMEA) Explica els valors que transmet l'obra Lucrècia del menorquí Joan Ramis Ramis.Lucrèsia, és una tragèdia ambientada a Roma. A més de plantejar un drama conjugal, fa una defensa de la llibertat i manifesta un rebuig total de la tirania.BIBLIOGRAFIA:Llibre de llengua catalana de 4t d’ESO de l’assignatura. Editorial: Cruïlla
dilluns, 18 de gener del 2010
TIRAN LO BLANC
Tot i que en la seva primera edició només apareix dividida en 487 capítols, els diversos editors l’han estructurar en cinc parts, que son els llocs que estan marcats al mapa. Al final de cada part, el protagonista emprèn un viatge que el mena a un nou escenari, on apareixeran nous personatges. Totes aquestes parts tenen una doble línia argumental que es mou entre els fets d’armes i els episodis amorosos i cortesans. Hi ha, però, una trama central que segueix la vida del protagonista.
Anglaterra
Sicília i Rodes
Imperi Grec
nord d ´Àfrica
Tornada a l´Imperi Grec
Anglaterra
Sicília i Rodes
Imperi Grec
nord d ´Àfrica
Tornada a l´Imperi Grec
Subscriure's a:
Missatges (Atom)