1)Postguerra
La postguerra és el període de després de la guerra i es caracteritza per la crisi demogràfica, econòmica i social que ha causat el conflicte precedent. A Espanya se sol associar amb el que passa després de la guerra civil espanyola 1936-1939, mentre que a Europa usualment s’empra per designar l’època immediatament posterior a la Segona Guerra Mundial. L’inici de la postguerra està lògicament marcada per l’acabament de la guerra.
vikipèdia
2)ex 5 pg 208 Busca al diccionari aquests mots del text i defineix-ne el significat:
Candor: Absència de malícia, sinceritat; innocència.
Fèrules:Estructura rígida generalment de metall amb protecció de cotó que hom empra per a immobilitzar una part del cos fracturada, luxada, o a la qual convé repòs.
Crosses:Bastó amb un travesser al capdamunt sobre el qual hom es recolza posant-lo sota l'aixella.
Estroncar:Fer cessar de rajar, de fluir, un líquid.
Esborradissa:Que s'esborra fàcilment.

4)Què és un monòleg interior? monòleg interior és una tècnica literària que intenta representar el punt de vista d'un personatge a partir d'un equivalent escrit del flux de pensament d'aquest individu. El monòleg interior intenta reproduir els mecanismes del pensament en el text. Aquesta tècnica se sol associar amb l'avantguarda i el modernisme anglès. La tècnica es caracteritza principalment per la fusió del món real i el món interior, imaginat per algun dels protagonistes. En els monòlegs interiors, els escriptors proven d'expressar sentiments ocults o desigs reprimits que no poden expressar amb paraules o accions. Són "móns diferents a l'interior de les persones", que en la majoria d'ocasions oculten fantasies i pensaments que mai es podran realitzar.
exemple es un monòleg interior:

Desig
El cafè és molt fort, espero que em portin un altre sucre. Deu fer dues hores que parlem. M’agrada, sí, m’agrada molt. I la cafeteria està prou bé, diria que és on vaig venir amb aquell noi, en Joan, el dia de l'examen d'Història. Uf!, ja fa molts anys, potser quinze..., no, setze anys. Sí que m'agrada, m'agraden els seus ulls, la seva veu... ¿Què diu? No, dubto molt que el director de la pel·lícula volgués insinuar amb aquella mirada de la protagonista la seva esquizofrènia imminent, això és el que hem entès nosaltres. Perquè està ben boja, com la tieta de la Laura, que ara ja no pot sortir de casa perquè va cridant pel carrer. Sé, m'agrada, cada vegada m'agrada més; aquestes mans, ai!, com em toquen aquestes mans, les acaricio i m'encantaria besar-les, sí, besar-les i llepar-les, quin gust llepar-les. Ostres!, no ho havia vist, encara porta l’anell. Però ja hem parlat d’aquest tema més d’una vegada, no m'hauria de fer res. Merda! Hi penso massa en això del divorci. Deu ser el primer dia pel cambrer: Les mans li suen i li tremolen. A mi també em tremolen. Nervis. No! Prou nervis! La mare avui anava a buscar els resultats de les proves. L'hauria d'haver acompanyada, però és tant cabuda... Sí això, que s'apropi una miqueta, m'agrada estar prop seu. Però les taules són horribles, massa amples. Espero que la mare estigui bé, l'hauria d’haver acompanyada. Suposo que em trucarà, potser l'hauria de trucar jo. La verdor d’aquests ulls m'hipnotitza, a veure si avui avancem una mica, el joc ja fa massa temps que dura. I si em decidís? No, aquí no! Aquí no puc fer-li un petó als llavis. Uns llavis que m'encanten, carnosos, deliciosos..., però aquí no! I per què no? Que diguin el que vulguin! No, em sap greu per la mare. No, no pot ser, s'apropa? Sí, s'apropa. Apropa lentament els ulls i la boca... noto el seu alè entre els meus llavis.... Ja està fet. Ara no vull pensar, segur que aquelles xafarderes s’horroritzen de nosaltres dues.

justificació:
perquè nomès és llegeix el que escriu el o la protagonista i només segueix les seves accions es a dir el narrador és el protagonistade la història